D’ascendència occitana, Llúcia de la Marca es va convertir en comtessa de Pallars Sobirà en contraure matrimoni amb Artal I. Aquesta aliança culminava l’estratègia del comte Ramon Berenguer I de Barcelona per tal d’assegurar la complicitat dels comtats catalans després de l’escàndol generat per la seva unió amb la germana de Lucía, Almodis de la Marca. L’incident és prou conegut: Ramon Berenguer I, casat aleshores amb Blanca de Narbona, va fer raptar al any 1052 a Almodis de la Marca, casada al seu torn amb el comte Ponç III de Tolosa. El malestar d’alguns comtes va ser notable, especialment el de la comtessa àvia Ermessenda, que va arribar a aconseguir l’excomunió de la parella. El conflicte no es va resoldre fins al 1057.

 

Amb la mort del comte Artal I l’any 1081, Llúcia va assumir el govern del comtat juntament amb un dels seus fills, Artal II. Aquesta participació activa d’una dona en el govern no és un cas aïllat, sinó que és equiparable al rol que van desenvolupar la seva mateixa germana Almodis i la comtessa Ermessenda de Carcassona.

En efecte, els drets i la capacitat d’actuació de què gaudien les dones de classe alta a Catalunya, tant en la vida social i domèstica com en el terreny polític, van ser possibles gràcies al vigor de la traducció jurídica hispanovisigótica, que va impedir l’entrada de la legislació carolíngia als comtats fronterers. Així s’entenen hàbits com l’usdefruit dels béns del marit difunt per part de les vídues, el repartiment equitatiu de l’herència paterna entre els fills, independentment del seu sexe, i l’assignació de la desena part dels béns del marit a la seva dona arran del matrimoni.

Aquesta situació de privilegi explica la important presència pública de Llúcia de la Marca, de la qual, d’altra banda, és testimoni l’abundant documentació existent. Per això, no resulta arriscat identificar la figura femenina que apareix en els frescos de Sant Pere del Burgal amb la comtessa; aquests frescos es van realitzar en el període que va seguir a la mort del comte Artal I, just el moment més actiu de la comtessa en el govern de la ciutat.

Font: Gencat

Enllaç: http://ow.ly/iJfEN