No totes les rutes d’incloure en el recorregut algun d’aquests edificis que per si mateixos justificarien la visita. El pirineu català amaga, molt sovint, racons tan allunyats de la civilització que no és d’estranyar que les construccions que hi trobem siguin de gran senzillesa estructural i s’erigissin amb mínims recursos. Però el que es perd en majestuositat es guanya en recolliment i bellesa paisatgística, amb el que natura i art es complementen per regalar-nos un espectacle únic. La Vall Ferrera és un d’aquests casos.
Més coneguda per ser la via d’accés a la Pica d’Estats, que amb els seus 3143 metres és el cim més alt de Catalunya, no deixa d’oferir interessants edificacions a qui senti curiositat per l’art romànic rural. El seu nom deriva del català “ferro” (ferro), el que testifica l’extracció d’aquest mineral en èpoques pretèrites, però l’última farga va tancar el 1874 amb el que un dels principals modes de subsistència en la regió va desaparèixer per sempre. La vida no va ser mai fàcil i l’escassetat de mitjans no donava per aixecar construccions més ambicioses com les de la Vall de Cardós (ruta 5) o les de la Vall d’Àneu (ruta 3).

SANT VICENÇ D'ALINS. SANT QUIRI D'ALINS.

Les esglésies i ermites que trobarem a la ruta són de petites dimensions i es troben repartides pel territori ja sigui a la muntanya o en petites poblacions rurals. La ruta s’inicia a Alins de Vallferrera, on haurem arribat procedents de Llavorsí. L’església de Sant Vicenç (foto 1), una edificació totalment reformada en època barroca, conserva de l’època romànica el cos inferior del campanar. Molt a prop d’allà, sobre un turó que domina la vall, l’ermita de Sant Quiri (foto 2) convida a poca distància a peu pel camp. Va ser restaurada en dues intervencions, la primera de 1986 i la segona l’any següent.

SANT SERNI DE NORÍS.

Abandonarem la L-510 i ens endinsarem a la vall de la Noguera de Tor. L’antiga pista forestal ha estat pavimentada fins a poc després de la cruïlla amb la carretera que porta a Norís. En aquesta població es troba l’església de Sant Serni (foto 3) que podem visitar ara o quan tornem de Tor, al final de la pista, on s’ubica l’església de Sant Pere (foto 4), una de les més antigues de la vall . A l’estiu no hi sol haver problemes per accedir al lloc, però en època de pluges o en ple hivern no tots els vehicles són adequats. En tot cas, un 4×4 sempre ens evitarà situacions compromeses.

SANT PERE DE TOR. SANTA MARIA DE LA TORRE. SANT FELIU DE LA FORÇA D'ÀREU.

Hem tornat a la L-510 i ens dirigim al nord. A poca distància d’Alins, a mà dreta segons s’avança en direcció a Àreu, al costat de la Noguera de Vall Ferrera es troba la capella de Santa Maria de la Torre (foto 5) edifici que ha estat restaurat en la seva totalitat al llarg de les dues últimes dècades en successives intervencions. La nostra última visita queda una mica més al nord, a La Força d’Àreu, on s’aixeca l’església de Sant Feliu (foto 6) restaurada a la dècada dels 80 per l’Associació pel Patrimoni de la Vall Ferrera.

Font: Romanico en ruta

Link: http://ow.ly/pgrQC