Excelent mirador paisatgistic i exemple de nucli pallarés agrupat que encara conserva la seva estructura tradiconal. Situat a 1300 m d’alçada, des del poble es poden fer excel·lents excursions pel mig del bosc.

L’any 1066, apareix per primera vegada en la documentació el nom de Tornafort a resultes d’una convinença feta entre el comte Artau I de Pallars Sobirà, que definí aquest castell al comte Ramon V de Pallars Jussà.

De Tornafort se’n parla en diversos documents a partir del segle XI. Aquesta població sempre ha estat depenent del casal comtal i formant part d’un territori on els vescomtes de Vilamur n’exerceixen llur jurisdicció al costat de les possessions que depenien de la seu urgellesa. Malgrat això, el casal proper dels Malmercat, una de les famílies més poderoses del Pallars de l’època, hauria estès els seus dominis, en diverses èpoques, cap el terme de la castlania de Tornafort.

Al segle XIII apareix per primer cop el nom del castlà de Tornafort.

Al segle XVI, concretament el 25 de Febrer de 1504, el duc de Cardona envia una missiva al carlà de Tornafort amb l’encàrrec de que “… la fortalesa sia ben guardada…”.

Al segle XVII, gràcies a la descripció del marquesat de Pallars i del vescomtat de Vilamur realitzada per Onofre Timbau, sabem que l’any 1628 Tornafort forma part del marquesat de Pallars i del vescomtat de Vilamur, el qual té tota la jurisdicció civil i criminal sobre els seus habitants. Hi ha 10 cases regides per un batlle i un jutge.

L’any 1639 encara s’anomena la castlania de Tornaforten un document notarial on el governador del duc de Cardona, LLuís de Gomar, presenta els seus arguments davant Madalena de Copons, senyora de Malmercat, per tal de fer prevaldre els drets del duc damunt la castlania dins el context dels nombrosos litigis que enfrontaven a ambdós senyorius. La trobada es realitzà a la partida anomenada els Pous, dins el terme de Tornafort.

Al segle XVIII, quan el castell ja només en seria un record llunyà i les seves traces quedaren soterrades sota noves edificacions, el vescomtat de Vilamur passà a incorporar-se a les institucions jurisdiccionals del marquesat que, a la vegada, formaria part d’una estructura superior, reial o estatal, anomenada primer “sotsvegueria de Pallars” i, després, “corregiment de Talarn”.

Tornafort cap a la modernitat (segles XIX, XX). Cap al 1850 el poble, com tots els del districte municipal de Soriguera i de tot el Pallars, arribava gairebé al seu màxim poblacional. Malgrat això la crisi del model d’agricultura de subsistència (1870-1910) va produir un estancament de la població en les àrees de muntanya que es va fer sentir als nuclis de la vall i al mateix Tornafort. Aquest període ve marcat també per una sèrie d’anys de climatologia adversa, principalment a les acaballes del segle XIX, i pels efectes comercials negatius que va suposar l’arribada de la fil·loxera a la Conca de Tremp, cosa que repercutiria en els nuclis de muntanya del Pallars Sobirà. Aquesta situació econòmica de crisi es va traduir en efectes migratoris, primer estacionals i, més endavant, definitius, cap a Barcelona i les grans capitals.

Malgrat la crisi, la modernització es va anar imposant, principalment en infraestructures i equipaments. La progressiva transformació de les estructures ramaderes encarades cap a la producció de llet de vaca va fonamentar en bona part l’economia dels pobles com Tornafort. La guerra civil (1936-1939) va afectar el poble en molts aspectes. El fet que s’hi instal·lessin els dos fronts i que els veïns haguessin de ser evacuats, va repercutir en l’entramat urbà de diverses maneres.

El 1979 els veïns de Tornafort demanen a l’ajuntament i a la Generalitat de ser una Entitat Municipal Menor, però els tràmits queden sense resoldre’s. El 1999, vint anys després que els veïns del poble haguessin demanat de constituïr-se en Entitat Menor, es torna a reprendre el procés. El juliol del 2004 la Generalitat aprova la constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Tornafort.

Font:  http://ow.ly/of2zG   http://ow.ly/of2AO