La història de la Muntanya de Tor està envoltada de misteri; és, si més no, atrafegada i curiosa. El 1986 les 13 famílies del poble de Tor decideixen, en previsió que l'Estat no expropiï la muntanya, establir una societat de conduenys redactant uns estatuts per regir-se. Així, van consensuar que aquesta fos propietat d'aquells veïns que mantinguessin el foc encès tot l'any (és a dir, hi visquessin de manera permanent).
Abans de la guerra civil, els amos de la muntanya, si bé aquesta està aïllada la major part de l'hivern i les condicions de vida en aquesta estació de l'any són molt dures, estaven considerats els més rics de la zona. Tenien bestiar, bones pastures i fusta, i això aleshores era ser ric. A més, malgrat l'aïllament i la duresa de la vida, o potser precisament per això, les tretze famílies convivien en bona lid.
Amb la guerra civil i més tard, a la postguerra, amb la fam i amb la dictadura, una sèrie de circumstàncies com el fet que allà dalt manquen fins i tot avui dia d'aigua corrent, llum elèctrica o línia telefònica i es troben incomunicats la major part de l'hivern, va donar lloc a la marxa de la majoria dels veïns del poble, almenys durant els mesos més freds. Però el desencadenant que va precipitar aquest abandó va ser la crema de quatre de les cases arran de la persecució i execució, per part de la Guàrdia Civil, d'uns maquis que s'havien refugiat a la muntanya.
D'aquesta manera, atès que els estatuts indicaven expressament la condició de “tenir el foc encès” tot l'any per mantenir la propietat, es van desfermar els amaniments, enveges, odis i picabaralles en una batalla desenfrenada entre les tres cases més importants de Tor, plena de demandes i judicis, i esquitxada al seu torn amb diversos assassinats, per fer-ne diversos assassinats.
Josep Montané, Sansa, i Francesc Sarroca, Cerdà, els patriarques més actuals de dues d'aquestes cases fortes, units només per la causa ja que també els separaven disputes antigues, lluitaven amb la intenció de vendre-la o llogar-la per fer un complex d'oci i pistes d'esquí; l'altre cacic, Jordi Riba, de la casa “Palanca”, només per fer valer el seu dret com a únic amo i vendre a plaer la fusta del lloc, així com “manejar” el pas de contrabandistes (que ni això li falta a aquesta història) des d'Andorra.
Entre situacions delirants més pròpies de la imaginació d'algun escriptor tràgic que de la vida real, Sansa i Cerdà arrenden la muntanya el 1976, a esquena de la resta de membres de la societat de condueños, a Rubén Castañer, un agent immobiliari aragonès-andorrà, que passeja per “. Dos anys més tard “Palanca”, associat per les circumstàncies amb els altres condueños, la lloga a dos llenyataires que li faran de guardaespatlles. Així les coses la tensió és palpable i es mastega la tragèdia.
Els primers assassinats, el 1980, van ser els dos guardaespatlles del “Palanca” a mans dels dos “protectors” de Rubén Castañer quan, segons declaracions del “Palanca”, intentaven matar-lo a ell, que va aconseguir fugir. El 1981 els advocats de “Sansa” i “Cerdá” interposen una demanda contra els altres veïns per aconseguir la propietat de la muntanya.
El 1995, el jutge de Tremp falla a favor de, “Sansa”, declarant-li únic amo de Tor sobre la base que només ell va poder demostrar que vivia tot l'any a la muntanya, i deixant fora l'altre litigant amb què formava bàndol contra “Palanca”, “Cerdá”. Però el seu regnat a Tor duraria només cinc mesos abans que l'assassinessin.
Finalment, després de molts processos i recursos, el 2002, l'Audiència de Lleida dicta sentència afirmant que la muntanya és propietat de tots els hereus dels tretze fundadors. Palanca i els hereus de Sansa presenten recurs que és rebutjat per darrera vegada l'any 2005 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ratifica la sentència del 2002.
El periodista Carles Porta es va ficar de ple en aquesta aventura de la qual, com ell mateix declara, ja no sortirà mai del tot, quan a Tor es va descobrir l'assassinat de Josep Montané Baró, “Sansa”, i TV3, el canal de televisió per al qual treballava, el va enviar a cobrir el reportatge per a elaborar un programa d'aquesta cadena anomenat “30. Tan magnífic treball de recerca va fer l'equip i un reportatge tan fantàstic van donar a llum que els van concedir el premi Pirineus de periodisme pel reportatge.
Temps després de la seva emissió, el 2003, Porta va rebre una subvenció dels premis literaris Vallverdú de Lleida per escriure un llibre sobre el tema, que va donar lloc al naixement de Tor, La Muntanya Maldita. Un llibre apassionant i ple de misteris que ens presenta de cara les misèries humanes amb certes dosis d'humor i molta senzillesa.
Font: Revista Ibèrica