No totes les rutes han d'incloure al recorregut algun d'aquests edificis que per si mateixos justificarien la visita. El pirineu català amaga, molt sovint, racons tan allunyats de la civilització que no és estrany que les construccions que hi trobem són de gran senzillesa estructural i s'erigissin amb mínims recursos. Però el que es perd en majestuositat es guanya en recolliment i bellesa paisatgística, de manera que naturalesa i art es complementen per regalar-nos un espectacle únic. La Vall Ferrera n'és un.
Més coneguda per ser la via d'accés a la Pica d'Estats, que amb els 3143 metres és el cim més alt de Catalunya, no deixa d'oferir interessants edificacions a qui senti curiositat per l'art romànic rural. El seu nom deriva del català ferro (ferro), cosa que testifica l'extracció d'aquest mineral en èpoques pretèrites, però l'última farga va tancar el 1874 amb la qual cosa una de les principals maneres de subsistència a la regió va desaparèixer per sempre. La vida no va ser mai fàcil i l'escassetat de mitjans no donava per aixecar construccions més ambicioses com les de la Vall de Cardós (ruta 5) o les de la Vall d'Àneu (ruta 3).
Les esglésies i ermites que trobarem a la ruta són de petites dimensions i es troben repartides pel territori ja sigui a la muntanya o en petites poblacions rurals. La ruta comença a Alins de Vallferrera, on haurem arribat procedents de Llavorsí. L'església de Sant Vicenç (foto 1), una edificació totalment reformada en època barroca, conserva de l'època romànica el cos inferior del campanar. Molt a prop d'allà, sobre un turó que domina la vall, l'ermita de Sant Quiri (foto 2) convida a poca distància a peu pel camp. Va ser restaurada en dues intervencions, la primera de 1986 i la segona a l'any següent.
Abandonarem la L-510 i ens endinsarem a la vall de la Noguera de Tor. L'antiga pista forestal ha estat pavimentada fins poc després de la cruïlla amb la carretera que porta a Norís. En aquesta població hi ha l'església de Sant Serni (foto 3) que podem visitar ara o quan tornem de Tor, al final de la pista, on hi ha l'església de Sant Pere (foto 4), una de les més antigues de la vall. A l'estiu no hi sol haver problemes per accedir al lloc, però en època de pluges o en ple hivern no tots els vehicles són adequats. En tot cas, un 4×4 sempre evitarà situacions compromeses.
Hem tornat a la L-510 i ens dirigim al nord. A poca distància d'Alins, a mà dreta segons s'avança en direcció a Àreu, al costat de la Noguera de Vall Ferrera hi ha la capella de Santa Maria de la Torre (foto 5) edifici que ha estat restaurat íntegrament al llarg de les dues darreres dècades en successives intervencions. La nostra darrera visita queda una mica més al nord, a la Força d'Àreu, on s'aixeca l' església de Sant Feliu (foto 6) restaurada a la dècada dels 80 per l'Associació pel Patrimoni de la Vall Ferrera.
Font: Romànic en ruta
Link: http://ow.ly/pgrQC