Hi ha diverses espècies. El primer que s'agafa són les carreretes de primavera (Marasmius oreades). Amb ella es preparen truites, arrossos, serveixen per acompanyar carn… A la primavera també surt el moixarró de Sant Jordi (Calocybe gambosa), que normalment es fa servir per acompanyar els plats guisats.
A l'estiu comencen a sortir els ceps o bolet de Bordeus (boletus edulis) i els rossinyols o rossinyols (Cantharellus cibarius). Els ceps, que fins fa molt poc eren completament desconeguts al Pallars, es poden menjar crus o cuits, i donen un fantàstic gust de bolets als guisats ia les cremes.
El rovelló (Lactarius deliciousus), que depèn en gran part de les pluges estiuenques, pot aparèixer més tard o més d'hora, és molt apreciat quan es cuina a la llosa (s'unta una llosa amb cansalada i una mica d'all, es col·loquen els bolets damunt de la llosa calenta i s'amaneixen amb all cru. Altres bolets de tardor que es troben als boscos i els prats són les llenegues blanques (Hygrophorus eburneus), els fredolics o fredolics (Tricholoma terreum), lapota de perdiu o gomfidi lluent (Gomphidius viscidus), el bolet de bou aurea), les rostetes, el moixarró de Sant Miquel… Als boscos cremats creixen les murgues (Morchella rotunda o morchella vulgaris).
Al Pallars ens agrada molt menjar bolets a les amanides, per la qual cosa els hem de confitar, posar-los en conserva, immediatament acabats d'agafar.
Font: Turisme Pallars Sobirà
Enllaç: http://ow.ly/jpVWq