MONESTIR DE SANTA MARIA

Alguns historiadors situen l'origen de Gerri ja en època romana, quan les salines començaven a ser explotades. Tot i això, les primeres referències documentals que confirmen l'existència d'una explotació salinera daten del segle IX, quan el prevere Espanell va fundar el monestir de Gerri el 20 de juny de 807, originalment dedicat a Sant Vicenç. Amb el temps, gràcies a donacions i adquisicions, es va convertir en un dels principals posseïdors de la zona. De fet, diversos autors vinculen la ubicació del monestir de Gerri a la presència de la font d'aigua salada.

L'actual edifici de Santa Maria, consagrat el 25 de setembre del 1149, va ser construït seguint els esquemes habituals dels monestirs alt-medievals, encara que l'edifici fundacional se situava en una petita església d'origen visigòtic propera a l'actual, documentada arqueològicament. Va ser un dels monestirs més rics del Bisbat d'Urgell, destacant entre el seu extens patrimoni la sal i les salines, un recurs clau a l'època medieval.

Durant l'Edat Moderna, els abats del monestir de Santa Maria van continuar essent propietaris de les salines. Amb la decadència del cenobi i les desamortitzacions de la primera meitat del segle XIX, la pèrdua del seu domini territorial va afectar també aquestes possessions. La història del monestir va culminar amb l'exclaustració del 1835, que va provocar la dispersió de la comunitat i la pèrdua dels seus béns. Des del 1970, Gerri de la Sal i el monestir de Santa Maria de Gerri van ser declarats paratge pintoresc, i no va ser fins al 1995 quan es va incloure l'expedient de reclassificació com a Bé Cultural d'Interès Nacional, amb la categoria de conjunt històric i monument històric, respectivament.

Com arribar-hi: per la N-260, just davant del poble de Gerri (pàrquing públic gratuït).

Adreça: 25560 Gerri de la Sal (Baix Pallars)

Telèfon: +34 677 70 18 20